Hola a tothom.
Fa molts anys que m’agrada llegir biografies, conèixer las histories personals que donen sentit, que conformen el que som i configuren la mirada dels aconteixements. El lloc, el moment, el context, la impremta del gens, les relacions personals, afectives i un ventall de factors donen forma i determinen enormement com un es i com un pensa. En el meu cas, no podia imaginar que estaria escrivint en aquest Blog ni que formaria part d’una comunitat de ciutadans que compartim unes idees i una imatge del que, com a mínim, no desitgem per la nostre societat.
Fa un any no podia canalitzar les meves reflexions i, en canvi, ara podem construir i donar nom a unes vivències i anhels compartits amb el mitjà mes social que tenim, es a dir, en grup. Aquest conjunt de persones, de nous amics i coneguts, de veïns i veïnes, de joves fins a gent gran, de malats i discapacitats, etc no podríem anomenar-nos d’una altre forma: Ciutadans. Es el que som, aquí i ara, en aquest moment i en aquest mon. I, de la mateixa manera que cadascú es producte de la seva historia, també penso que algunes persones gaudeixen d’una sensibilitat especial per entendre al altre, per establir ponts de comunicació i de respecte cap al que no pensa com un mateix. Son, precisament d’aquests, del que jo vui nodrir-me i créixer com a persona.
¿Esta malalta la nostra democràcia? ¿Per que visquem temorosos de les nostres idees, de no ser respectats com essers humans, de patir la indiferència o rebuig dels altres? ¿No tenim clar que las idees evolucionen, es modifiquen i es respecten si s’expressen i son escoltades? ¿Hem madurat en la nostre llibertat d’opinar però sempre respectant a la persona? La conflictiva introducció de la “Educació per a la Ciutadania” dubto que es pugi adquirir a l’aula; crec que, com d'altres actituds, es transmeten, es comuniquen.
Fa molts anys que m’agrada llegir biografies, conèixer las histories personals que donen sentit, que conformen el que som i configuren la mirada dels aconteixements. El lloc, el moment, el context, la impremta del gens, les relacions personals, afectives i un ventall de factors donen forma i determinen enormement com un es i com un pensa. En el meu cas, no podia imaginar que estaria escrivint en aquest Blog ni que formaria part d’una comunitat de ciutadans que compartim unes idees i una imatge del que, com a mínim, no desitgem per la nostre societat.
Fa un any no podia canalitzar les meves reflexions i, en canvi, ara podem construir i donar nom a unes vivències i anhels compartits amb el mitjà mes social que tenim, es a dir, en grup. Aquest conjunt de persones, de nous amics i coneguts, de veïns i veïnes, de joves fins a gent gran, de malats i discapacitats, etc no podríem anomenar-nos d’una altre forma: Ciutadans. Es el que som, aquí i ara, en aquest moment i en aquest mon. I, de la mateixa manera que cadascú es producte de la seva historia, també penso que algunes persones gaudeixen d’una sensibilitat especial per entendre al altre, per establir ponts de comunicació i de respecte cap al que no pensa com un mateix. Son, precisament d’aquests, del que jo vui nodrir-me i créixer com a persona.
¿Esta malalta la nostra democràcia? ¿Per que visquem temorosos de les nostres idees, de no ser respectats com essers humans, de patir la indiferència o rebuig dels altres? ¿No tenim clar que las idees evolucionen, es modifiquen i es respecten si s’expressen i son escoltades? ¿Hem madurat en la nostre llibertat d’opinar però sempre respectant a la persona? La conflictiva introducció de la “Educació per a la Ciutadania” dubto que es pugi adquirir a l’aula; crec que, com d'altres actituds, es transmeten, es comuniquen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario