lunes, 27 de octubre de 2008

Catalunya 100 x 100 renovable


A la concentració portada a terme a la Plaça de Sant Jaume, s’han projectat sobre les façanes del Palau de la Generalitat imatges relacionades amb l’energia solar i fotovoltaica, i s’ha llegit davant el públic assistent la següent declaració:

Aquesta és una concentració reivindicativa i pacífica. Una concentració ciutadana que es situa per sobre del que són interessos particulars per manifestar una preocupació comuna: el paper que jugaran les energies renovables a Catalunya en un futur immediat.

I és que la pregunta sobre el paper que han realitzar d’aquestes energies és la clau de tot un canvi de mentalitat, de forma de viure, de responsabilitat social i personal, de sintonia real amb el que són les preocupacions ambientals que estan a la boca de tothom: el canvi climàtic, la contaminació, la crisi energètica.

Quin paper volem que juguin les energies renovables en la generació elèctrica a Catalunya? Les volem com una qüestió d’imatge? Com una forma de mostrar que a Catalunya ja es fa “quelcom”? Un “quelcom” d’allò més genèric?

O volem que les renovables cobreixin una part important de les serveis energètics i de l’energia que s’inverteix en produir bens? Volem que les energies renovables “pesin” en la generació d’electricitat o les volem tan sols com una decoració d’aparador?

L’elecció entre aquestes dues opcions no és tan senzilla com dicta la lògica i la nostra presència aquí n’és la prova.

Perquè som aquí per demanar la retirada del “Projecte de Decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya”. Un Decret que, sota el seu nom tècnic i burocràtic, escull la primera opció dels interrogants: redueix les renovables a una qüestió d’imatge.

Es tracta d’una llei que relega les energies renovables a un lloc simbòlic, dins de la generació elèctrica. En un moment clau, en que es combinen les amenaces del canvi climàtic i la crisi dels combustibles fòssils, en que les energies renovables assoleixen quotes de generació cada cop més elevades, arreu del món i a la Unió Europea, aquest Decret:

- Deixa l’energia eòlica sense regulació legal i en una situació caòtica: per una banda allarga la vigència del Mapa Eòlic i, per un altre, declara la seva nul·litat. Aixecant una densa xarxa d’obstacles a les poques zones amb potencial eòlic que ja havien estat considerades totalment compatibles en la legislació anterior.

- Bloqueja l’aprofitament fotovoltaic en instal·lacions a terra dels recursos en energia solar, un dels sistemes pels que s’està desenvolupant l’energia fotovoltaica arreu de l’estat donada les dificultats normatiu que presenta el desplegament en blocs d’habitatges.

- No permet arribar als mínims objectius de 3500 MW de potència eòlica instal·lada per l’any 2015 contemplats en el “Pla de l’Energia de Catalunya”

- Fa impossible assolir la Directiva del Parlament i Consell Europeu que estableix un objectiu per a l’any 2010 del 22,1% de l’electricitat generada de fonts renovables per al conjunt de tota la Unió Europea. Objectiu que es concreta en el cas de l’Estat espanyol en un 29,4%.

- Incompleix la legislació estatal, ja que discrimina les dues fonts energètiques renovables més importants de Catalunya: el sol i el vent.

- Garanteix que les energies renovables no puguin cobrir els serveis energètics de Catalunya, amb el que assegura el predomini a llarg termini de les centrals tèrmiques de combustibles fòssils i les centrals nuclears, legitimant el discurs de la “necessitat” d’aquestes tecnologies totalment superades.

- Condemna a la desaparició el teixit social i productiu que ha de fer possible la concreció d’un model energètic que tingui com a base les energies renovables.

- Amb l’excusa del paisatge i els valors identitaris abandona qualsevol intent de pal·liar els impactes que el canvi climàtic i la contaminació estan provocant en els ecosistemes de Catalunya i en la salut dels seus habitants.

Es tracta d’un Decret que, contra els discursos oficials dels membres del Govern que mostren una aparent preocupació per la problemàtica ambiental, ha estat redactat a esquenes d’aquesta. A esquenes de la realitat de contaminació que provoca el nostre consum quotidià d’energies brutes. A esquenes dels impactes que el canvi climàtic està provocant en els nostres ecosistemes i les nostres societats. A esquenes dels sectors socials que donen suport a un model energètic renovable i que hauran de portar-lo a terme. A esquenes dels problemes territorials i socials que planteja la transició cap un model energètic sostenible des del punt de vista ambiental, un model que sigui vàlid per a més de set milions de persones que viuen a Catalunya.

Demanem al Govern de la Generalitat una política energètica coherent amb els principis de la nova cultura de l’energia: foment generalitzat de l’estalvi, l’eficiència i un sistema de generació i cobertura de serveis energètics amb tecnologies 100% renovables a les que no s’ha de discriminar. Una política energètica que tingui en compte i respongui als perills i problemes que deriven de la crisi dels combustibles fòssils i dels impactes ambientals del consum energètic: canvi climàtic i contaminació.

NO AL DECRET CONTRA ELS PARCS EÒLICS I ELS HORTS SOLARS. PER UNA CATALUNYA 100% RENOVABLE

jueves, 23 de octubre de 2008

NUCLEARS? NO, GRÀCIES

És el moment de dir prou

Els Països Catalans tenen un dels sistemes energètics més nuclearitzats del món. El 85% de l'energia que produïm i el 17% de l'energia primària total consumida procedeix de quatre plantes de fissió situades a Ascó (la Ribera d'Ebre), Vandellòs (el Baix Camp) i Cofrents (la Vall de Cofrents). Un sistema de producció elèctrica que, en cap cas, ens allibera de la dependència del petroli -tot i ser una de les "excuses" que van esgrimir polítics com Jordi Pujol a inicis de la dècada dels 80- i la resta de combustibles fòssils que importem de regions en conflicte permanent.

Tres dècades després de "l'aposta" nuclear la situació no pot ser menys encoratjadora. I és que en el primer semestre d'enguany s'han produït fins a 19 successos o incidències notificables. El més greu i mediàtic va ser la fuga de partícules a Ascó I -descoberta mesos després que succeís- però la realitat és un continu de problemes que queda en un tercer pla de l'agenda mediàtica. Per exemple, la darrera setmana hi hagut incidents en totes les nuclears catalanes: Ascó II (1 de juliol), Vandellòs II (1 de juliol), Ascó I (28 de juny) i Cofrents (26 de juny). Una senyal que el cicle de vida d'aquestes centrals -la cinquena Vandellòs I va tancar per un accident molt greu pocs anys després de construir-se- s'està acabant.

El cicle de les centrals s'acaben i les seves principals problemàtiques: seguretat de les plantes, manca de solució pels residus, proliferació d'armes nuclears, dependència d'un mineral amb reserves molt limitades... continuen sobre la taula de la mateixa manera que cinc dècades enrere. Tanmateix, les patronals elèctriques i diversos sectors de l'stablishment polític aposten per una segona generació de nuclears. Una segona generació que, amb l'excusa del canvi climàtic, tindria el doble de plantes que l'actual. Tot plegat per, juntament amb el retorn al carbó, intentar una transició cap a la fusió, l'energia miracle. És a dir, aquell escenari que, seguint les sàvies paraules dels germans Marx, equivaldria al "més llenya".

Els Països Catalans hem patit més que ningú les incidències, els residus, els accidents i el risc de les centrals nuclears. Per tant, cal que es mostri de nou -com va passar a les dècades dels 70 i els 80- el rebuig a continuar sent un país nuclearitzat i tenir un sistema elèctric centralitzat, perillós i no democràtic, ineficient energèticament i amb uns costos econòmics per l'erari públic extraordinaris. I és que una altra de les qüestions gens difoses sobre la fissió nuclear és que, cinc dècades després de la seva implementació, no ha pogut ser rendible en un entorn de mercat.
Curiosament, els més "liberals" hi aposten ja que saben que qui pagarà els costos -econòmics, socials i ambientals- serem els altres.

Doncs nosaltres direm que no. Esperem, que a la segona, sigui la vençuda.
http://www.laccent.cat/dades/pdf/134.pdf

Forges

Forges